login
Inicia sessió

register
Registra't

Quan sembla que s'acaba, torna a començar

Veneçuela condecora Segarra amb la més alta distinció del país

periodistasegarraVeneçuela ha condecorat el periodista valencià David Segarra amb l'Orde Francsisco de Mirnada, la més alta distinció que atorga el govern d'Hugo Chávez.

El ministre del Poder Popular per la Informació i la Comunicació, Mauricio Rodríguez, fa fer entrega el passat 4 de juliol del guardó a Segarra, que anava a la Flota per la Llibertat que va patir l'atac israelià fruit del qual van morir nou companys seus. "Veneçuela em fa caminar", va dir Segarra durant la cerimònia d'entrega, en contraposició així al boicot que li ha fet l'Estat espanyol.

Segarra ha estat condecorat amb l'Orde Francisco de Miranda en la segona classe, "Precursor", en el marc de l'entrega dels guardons del Premi Nacional de Periodisme celebrada el passat 4 de juliol a Caracas. Durant la cerimònia, Segarra va destacar que "moltes vegades es vol fer creure que el món es regeix pel cinisme, però aquesta vivència m'ha permès veure gent amb dignitat, disposada a arriscar-ho tot per la llibertat i el benestar d'altres éssers humans".

Veneçuela versus Espanya

segarraD'aquesta manera, Segarra rep de mans del govern veneçolà el que no ha rebut del govern espanyol, tot i que Segarra és valencià. No només això, sinó que ha hagut de suportar tota mena d'improperis per part de l'Estat espanyol -el van espiar amb el Grup IV de la Brigada de d'Informació-, que a part de marginar-lo i fins i tot advertir-li que si hagués viatjat sota bandera espanyola "potser" l'hagués pogut ajudar, ara l'obliga a pagar el bitllet del vol Barcelona-València.

Hugo Chávez, en canvi, l'ha distingit amb la condecoració més alta que lliura el seu govern. En aquest sentit, Segarra va explicar que "Veneçuela m'ha donat esperança, m'ha donat un far, i com deia Eduardo Galeano, m'ha donat una utopia, que és tal vegada un horitzó al que mai arribarem però que ens fa caminar. Veneçuela em fa caminar". A més, va destacar mitjans caracteritzats pel bon periodisme, com Telesur i Al Jazeera, que van impedir el setge mediàtic que es va imposar amb l'assalt a la Flota. "Veneçuela i Amèrica Llatina estan canviant el periodisme al món", va asseverar.

En el discurs de recollida del premi, Segarra va tenir una record especial per Cevdet Kiliçlar, el fotoperiodista turc assassinat per les bales israelianes mentre feia la seva feina a bord del Mavi Marmara [obra de Cevdet Kiliçlar].

L'Orde Francisco de Miranda, creada el 1943 durant la presidència d'Isaías Medina Angarita, només el pot concedir el president de Veneçuela. Mario Benedetii o Gustavo Dudamel són d'altres dels distingits amb aquest guardó al llarg de la història. Tot un honor per Segarra.

Comentaris (0)06-07-2010 13:24:26

61 alumnes elxans es queden sense plaça en valencià al centre escollit en primera opció


La demanda de places en valencià en primària ha estat del 61,2% davant del 33%, que és l’oferta educativa de la Conselleria, a tot el País Valencià per al pròxim curs escolar. A més, d’un total de 138.223 alumnes que estudien en valencià a primària, tan sols 58.626 alumnes ho poden fer en arribar a secundària. És a dir, 80.000 alumatriculat-en-valenci-285x172.jpgmnes abandonen la nostra llengua en arribar a l’institut.
Què succeeix a la ciutat d’Elx?
Per al curs 2010/2011, a Elx la Conselleria d’Educació ofereix 600 places en valencià i 1866 places en castellà (només la tercera part del total són en valencià), de tal manera que, finalitzat el procediment de matriculació, hem de destacar que:
61 alumnes s’han quedat sense plaça en valencià a l’escola i districte triat pels pares en primera opció. Un cas significatiu n’és el grup de 38 alumnes que ho han sol·licitat en la zona nord-est de manera preferent en primer lloc.

La Conselleria d’Educació ha de garantir places en valencià als centres que els pares trien en primera opció o en centres que es troben al districte del domicili habitual dels tutors, cosa que no succeeix en l’actualitat, ja que o bé els passen al programa d’incorporació progressiva, per evitar eixir del centre o del districte o bé, si persisiteixen en la demanda d’ensenyament en valencià, es trasllada l’alumnat d’un districte a un altre amb les conseqüències negatives que suposen per als pares (desplaçaments d’una zona a una altra allunyada dins la ciutat, el centre no és el desitjat pels pares tot i que cursaran els estudis en valencià, etc.)

Hi ha un estancament en la creació de noves línies en valencià des de fa dos anys per culpa de l’administració educativa valenciana ja que, a més, està paralitzant sol·licituds de noves línies o impedint que nous centres acullen els programes d’ensenyament en valencià.

Per tal de resoldre aquest problema, la Conselleria ha d’obrir noves línies d’ensenyament en valencià (no n’ha obert cap des de fa 2 anys a Elx) per tal de garantir la tria lingüística dels pares en primera opció. Es necessiten com a mínim 3 noves línies: una a la zona sud-oest, altra a la zona sud i a la zona nord, on solament hi ha una escola, amb una línia.

Per la igualtat entre el valencià i el castellà

Des d’El Tempir defensem la necessitat de caminar cap a una equiparació entre el valencià i el castellà en l’ensenyament, és a dir:

1.Cal anar cap a un ensenyament que oferisca el 50% de places en valencià i el 50% de places en castellà a la ciutat d’Elx i no tan sols un terç com ocorre ara. De fet, cal recordar que la demanda dels pares il·licitans a favor de l’ensenyament en valencià se situa molt per damunt de l’oferta de la Conselleria d’Educació i, a més, aquest tipus d’ensenyament és voluntari i es cursa a petició de les famílies.

2.Denunciem l’existència d’una doble xarxa d’escoles a la nostra ciutat: la pública concentra tota l’oferta de docència en valencià i la privada concertada a Elx no ofereix cap línia en la llengua pròpia del país.

3.No hi ha voluntat per part de la Conselleria d’Educació de fer un autèntic sistema educatiu bilingüe ja que vulnera de manera molt greu el dret dels pares a elegir l’opció lingüística d’ensenyament que volen per als seus fills, és a dir, en valencià.

4.L’ensenyament en valencià és l’únic que garanteix el domini del valencià i del castellà i facilita l’aprenentatge de l’anglés. Per tant, els programes d’ensenyament en valencià (PEV o PIL) són els únics que garanteixen un autèntic aprenentatge plurilingüe.

Programes d’educació plurilingüe que hi ha a Elx

Durant aquest curs 2009-2010 dèsset centres educatius de la ciutat d’Elx han implantat programes educació plurilingüe: tots els centres de la zona sud-oest (Carmelites, incloses), els col·legis de la zona centre (excepte el CP Mediterrani) i les escoles de Perleta, Vallverda i la Baia. Aquests centres opten, per tant, per una presència curricular de les tres llengües (valencià, castellà i l’anglés) en l’activitat docent diària. Ara bé, 7 h de l’activitat docent que imparteixen han de ser en valencià. Per tant, El Tempir espera que aquests centres complisquen amb aquestes 7 hores i que facen una aplicació correcta i legal del plurilingüisme ben entés.

Comentaris (0)29-06-2010 17:56:46